Les productores a La Caldera

 

Fa 4 anys, La Caldera va tenir l’oportunitat de llogar l’última planta disponible de l’edifici de Torrent d’en Vidalet: la PrinZipal.

Va ser el moment d’integrar les productores de quatre de les companyies sòcies fundadores: Búbulus, Iliacan, Nats Nus i SenZa TemPo.

Les seves oficines es van traslladar, es va fer una distribució equitativa de l’espai i es va començar una nova manera de funcionar, compartint informacions, creant sinèrgies, fent reunions setmanals per tal de consensuar temes, possibles serveis compartits, fins i tot esmorzars i dinars a l’espai social i un llarg etc. 

Es va fusionar l’experiència d’alguns de nosaltres amb la preparació de la joventut dels altres. Una bona fórmula. Excel·lent afegiria.  

Realitats diferents amb un denominador comú: la dansa. Lluitar per ella, buscar nous llenguatges, més o menys teatrals, més o menys socials. Apropant-se al barri, als infants, als joves, als adults, als encara més grans. I diàleg, aquesta eina tant necessària per desenvolupar-nos com éssers humans, amb confrontació moltes vegades. Enriquidor.

Participació i comunicació: base de l’organització.

Estàvem contents i orgullosos d’aquest nou espai de trobada, un espai molt… Berlinès?, sostenible, on es cuinaven, en tots els sentits, el real i el conceptual, projectes imaginaris i projectes concrets.

Em vaig trobar còmoda i a gust. Per una vegada tot semblava possible i el vent venia d’esquena. 

La tempesta va aparèixer. Donat que les realitats de cadascuna de les companyies eren i són ben diferents, sumat a les pors de perdre l’ identitat i els primers cops a les economies,  aquest oasi es va convertir en un miratge en relativament poc temps.

Van començar certs conflictes i no varem ser capaços d’avançar, de cooperar, d’ unir els nous models i sumar qui som o qui érem.  

Continuaven certes jerarquies obsoletes i no vam ser valents, no vam traspassar els límits, no vam transgredir-los. Treballàvem amb un model après, mai varem contemplar la possibilitat real d’estudiar les noves situacions i d’ aprofitar els seus potencials. I el model obstrueix, i la por contamina.

I la crisi. 

La crisi va colpejar de forma continuada de forma global i individualitzada a cada una de les peces que constituïen l’ encara fràgil estructura i va fer perdre molta capacitat d’explosió, de capacitat de risc, de creació. En poc temps tota la maquinària es va ressentir alhora que el mateix edifici perdia metres quadrats, ordre i alegria. La tristor va començar a córrer pels passadissos i la temperatura va baixar massa.    

En aquest breu espai de temps (4 anys), alguns dels nostres companys ja han desaparegut com a entitat. El projecte s’ha esvaït. La manca de recursos econòmics aboca indefectiblement en la manca de recursos humans. 

Però de tot s’aprèn.

Gràcies a l’experiència viscuda a la PrinZipal de La Caldera, som qui som i estem en el punt en el que estem. Continuarem lluitant.

“Es va esgotant el dia,expliquem com hem estat i suposem un estrany devenir en l’ escala de demà”.

 

Silvia Lorente, productora Nats Nus