La Caldera, eix neuràlgic de la creació

“Sense arrels no es pot viure... però moltes arrels no deixen caminar” (M. Delgado). 

Aquesta va ser la frase que vaig fer servir per el Dia Internacional de la Dansa 2006, el meu primer DID. No hi ha res millor que entrar nova al sector, perquè no tens prejudicis, ni preferències i justament aquesta era la mirada que l’APdC necessitava. Ràpid vaig descobrir que el sector de la dansa a Catalunya té les seves arrels definides, una identitat pròpia caracteritzada per un llenguatge contemporani i interdisciplinari, amb coreògrafs i ballarins capaços de seguir creant malgrat la manca de recursos i de polítiques culturals específiques per al desenvolupament del sector.

En aquella època, a nivell sectorial, encara els faltava molta articulació i comunicació interna. A l’APdC, intentàvem tenir aquesta mirada global i connectar els diferents agents, anar teixint la xarxa de relacions, sobretot amb dos objectius: per una banda,  estimular les possibles sinergies i col·laboracions; i per l’altra, conèixer de prop la realitat del sector per poder formular demandes que incidissin en les polítiques culturals. Però no és una tasca del tot fàcil, per això, ja el 2006, creia que “moltes arrels no deixen caminar”. Està clar que d’ençà el 2006 ha plogut molt, el context ha canviat radicalment i sí que he pogut observar que hi ha iniciatives que han pogut avançar justament perquè han sabut desfer-se d’aquelles arrels (d’allò que han après en el passat i ja no és vàlid) per poder obrir-se a noves maneres de fer.    

En aquest sentit, els centres de creació de dansa, en aquest cas La Caldera, són peces imprescindibles per tenir una escena dinàmica i un sistema complert. No és possible imaginar-se un sector artístic amb unes sales de lloguer, es necessita més que això. Potenciar la creació i fer d’agent catalitzador des de la mateixa pràctica necessita recursos específics. Ara que estan tan de moda els vivers d’empresa, podríem fer un paral·lelisme amb el sector de la dansa perquè fa molts anys que la dansa té vivers d’empresa (són els centres de creació!). La Caldera ha proporcionat formació, contextos per posar en pràctica processos, compartir experiències, intercanvis internacionals, assessorament artístic o de gestió, i molts altres recursos. Algunes d’aquestes línies d’acció, com la formació, continuen sent projectes compartits amb l’APdC. 

Mirar enrere per seguir endavant.  Cal fer memòria, saber el llegat, reconèixer els esforços, els èxits i fracassos per fer un pas realment ferm cap endavant. Ara, el 2013 tornaria a escollir la mateixa cita: “Sense arrels no es pot viure... però moltes arrels no deixen caminar”. 

Maig 2013

Tracy Sirés va ser gerent 

de l’APdC entre 2005 i 2012